La bicicleta i les catàstrofes

La bicicleta és sens dubte un dels mitjans de transports més nobles que existeixen. Amb manutenció de baix cost i una ocupació d’aparcament mínim, dóna la possibilitat de moure’s per on es vulgui sense majors preocupacions, ni grans inversions.

A diferència dels cotxes i/o motos, la bicicleta no requereix cap mena de combustible per a funcionar. L’energia de les nostres cames és la que ens permet arribar on vulguem. Així mateix, els automòbils motoritzats requereixen generalment d’espais construïts amb determinades característiques que fan viable la seva mobilitat per diferents espais, incrementant notablement els despeses que no sols ha de fer un individu, família o grup de persones per adquirir un automòbil motoritzat, sinó que obliga els estats a desemborsar grans sumes de diners per construir carrers, carreteres, camins amb la finalitat de poder fer circular estàs màquines. Això sense comptar amb el fort impacte ambiental i sanitari que comporta la construcció d’aquestes vies.

D’altra banda, la manutenció periòdica i la permanent necessitat d’utilització de combustibles fòssils fan que la majoria de cotxes i motos facin, en molts moments, nosa més que un benefici, i això sense considerar la necessitat de pagar el lloguer d’aparcament o la construcció d’un espai determinat per a aquesta funció. És cert que en l’actualitat comencen a aparèixer amb gran fanfàrria els cotxes elèctrics prometent la disminució de gasos contaminants i una manutenció mecànica de molt menor cost que els tradicionals a combustió, però això no redueix els espais d’utilització que fins al dia d’avui ocupen, que per cert resta espai als desplaçaments més amigable i naturals, com caminar o córrer i fins i tot anar en bicicleta, com un mitjà de transport sa i sostenible.

Al mateix temps, i per més que l’automòbil i la moto continuïn veient-se com un fetitxe de comoditat neoliberal, aquests no tenen res a fer front a catàstrofes naturals de grans envergadures, per contra, es tornen una molèstia.

Tant en terratrèmols, com en tsunamis o huracans, totes aquestes grans estructures viàries fetes i pensades per al desplaçament de vehicles motoritzats es fan totalment inservibles, per la qual cosa simplement la possibilitat de circular per elles en alguna mena de cotxe o moto és impensable, al que s’ha de sumar l’escassa possibilitat d’accedir a combustibles o fins i tot electricitat que pot assegurar l’autonomia de mobilitat per un temps raonable d’aquests vehicles.

En conseqüència, i tenint sempre present la necessitat dels individus per a moure’s, la bicicleta s’ha presentat, en molt dels fenòmens naturals que han deixat conseqüències importants en l’immobiliari urbanístic, com una de les poques formes viables per a desplaçar-se. Forma que, per cert, no ha discriminat ni per barri, ni per classe social, ni per rang d’edat. Tots aquells que tenen accés a una bicicleta han tingut la possibilitat de traslladar-se d’un punt a un altre posterior sense majors problemes.

En la nostra història recent, el terratrèmol i tsunami de Xile del 27 de febrer del 2010 va aconseguir una intensitat de 8,8 graus de magnitud, causant una gran destrucció, sobretot en la VII regió del Maule i la VIII regió del Bío Bío, lloc on es va situar l’epicentre. No obstant això, el realment destructiu va ser el tsunami que, causat per l’ona expansiva del terratrèmol, va destrossar gran part de la zona costanera, fent pràcticament desaparèixer algunes ciutats. En aquest escenari, d’entre els enderrocs, va sortir a relluir la bicicleta.

Les bicicletes van ser utilitzades per persones de diferents classes socials, diferents edats, sexes i o gèneres com el gran mitjà de transport, que no requereix ni combustible, ni electricitat. De fet, un article del 2010 de Carlos Zúñiga anomenat Hemodiálisis en tiempos de Terremoto. Informe desde la región del Bio Bío-Chile reconeix la importància de la bicicleta per al personal sanitari posterior al terratrèmol, indicant que “muchos trabajadores de la salud llegaron a sus labores de los modos más diversos como bicicleta o caminando largas distancias” (p. 639) amb la finalitat de poder prestar assistència als individus que ja es trobaven en els centres sanitaris durant el terratrèmol i els altres punts que arribaven a conseqüència d’aquest. Així, per a la gran majoria de persones, la bicicleta es va convertir en l’única manera de desplaçar-se per les ciutats destruïdes de Xile. Això ho van reflectir els diferents mitjans de premsa d’aquella època, que van deixar impresos en diferents registres fotogràfics i videogràfics la utilització de la bicicleta.

urbanistes i científics han insistit en la necessitat de reconstruir les ciutats pensant en la sostenibilitat i el major ús de mitjans de transports amigables

Des de llavors, urbanistes i científics han insistit en la necessitat de reconstruir les ciutats pensant en la sostenibilitat i el major ús de mitjans de transports amigables. Així ho va plantejar Edmundo Claro, que en el seu article del 2010 titulat La reconstrucción después del terremoto: una oportunidad para la energía sustentable, va arribar a la conclusió que “la reconstrucción debe priorizar el rediseño energéticamente sustentable de las localidades devastadas en base a un ordenamiento territorial que fomente la densificación, promueva los viajes peatonales y en bicicleta, y aumente la cantidad y la calidad del transporte público” (p. 26). Moltes ciutats reconstruïdes de Xile van seguir en alguna mesura els consells del món científic i les necessitats òbvies de la població, millorat amb això les seves instal·lacions per a fer-les una mica més amigables als vianants i ciclistes, incorporant carrils bici, les que es van interconnectat entre si per a donar major accessibilitat als diferents punts de les ciutats.

La situació a Mèxic no va ser molt diferent. Després del terratrèmol del 19 de setembre del 2017 que va tenir una magnitud de 7.1 i amb epicentre a la ciutat de Pobla, la gent es va veure en la necessitat de moure’s, i va trobar en la bicicleta l’únic mitjà factible per a poder fer-ho. Justament d’aquesta possibilitat que brinda aquest noble vehicle, i tal com el relata la revista Ciclosfera en un article del 2 d’octubre del 2017, va sorgir la iniciativa “Apilament amb bici” que va començar com un hashtag en Twitter i va acabar agrupant a més de 200 voluntaris per a transportar amb bicicleta materials i queviures a la gent que més el necessitava.

Els huracans, també han deixat grans destrosses en ciutats amb un nombre important d’habitants. Puerto Rico el 2018 va experimentar el pas de l’huracà María, obligant una població acostumada a moure’s en automòbils, a decidir si comprar gasolina per al cotxe i anar a treballar o comprar aliments i buscar una altra manera de desplaçar-se. I encara que el dilema sembli exagerat, era la realitat dels porto-riquenys. De fet, l’any 2016 es va dur a terme la Segona conferència Anual Hermenegildo Ortiz Quiñones sota el tema de “Movilidad y Equidad: Retos para la planificación y política pública sobre transporte sustentable en Puerto Rico” organitzat per l’Escola Graduada de Planificació de la Universitat de Puerto Rico, on la investigadora Griselda Navarro va indicar que dels viatges de desplaçament quotidians, com per exemple per a anar al treball, només el 2,7% es fa per mitjà del transport públic, el 3,5% correspon als desplaçaments caminant i menys del 1% amb bicicleta. Aquestes xifres mostren una clara dependència a l’automòbil per part dels habitants de l’illa, i que va veure la necessitat de fer un canvi dràstic producte d’aquest fenomen climatològic. Pel mateix, la població porto-riquenya veu avui amb bons ulls la utilització de la bicicleta, ja que aquesta li permet la mobilitat que necessiten sense recórrer a combustibles que certament van ser escassos després de l’huracà.

D’aquesta manera la bicicleta, que en general s’ha vist com un vehicle de diversió i esport, ha adquirit protagonisme en diferents situacions de complexa mobilitat. Tot i que el subconscient col·lectiu assumeix l’eficiència d’aquesta, són poques les ciutats que han aconseguit reduir considerablement el flux vehicular i augmentar de manera substantiva l’ús de la bicicleta. Justament avui, en una situació de pandèmia, es fa més necessari que mai moure’s de manera segura, mantenint la distància social i els espais nets, qüestió que certament s’aconsegueix amb l’ús de la bicicleta, però les infraestructures de moltes ciutats no estan preparades per als ciclistes.

L’increment de la venda de bicicletes, tal com l’assenyala El Confidencial en un article de l’11 d’octubre del 2020 afirmant que “el sector [de las bicicletas] espera ser de los pocos en cerrar en positivo después de que se quedasen casi sin existencias en la desescalada” fa sospitar que gran part de la població en diferents ciutats està optant per la bicicleta per a desplaçar-se. D’altra banda, en fer la comparació de dos estudis recents, es pot apreciar que les dades publicades per OCU el 25 d’agost del 2020 respecte a la quantitat de gent que ha preferit moure’s amb bicicleta és variable depenent la ciutat.

Aquesta variació per ciutats no és casual, sinó que directament associada a la quantitat de quilòmetres de Carril bici construïts. Així ciutats com Bilbao, Sevilla, València i Barcelona encapçalen els quilòmetres construïts de carril bici respecte al total de vies existents. De fet, la variació respecte a la satisfacció dels usuaris en relació a les instal·lacions públiques per a l’ús de la bicicleta podria estar més o menys relacionada amb la dada anterior, sent Sevilla, València i Barcelona les ciutats que més satisfan als usuaris de la bicicleta.

La Vanguardia el 22 de setembre del 2020 publicava els resultats de la recerca feta per la xarxa social Nextdoor, i les xifres es relacionen bastant amb l’enquesta realitzada per OCU, apuntant al fet que “en Barcelona, […] destaca el avance de la bicicleta y del patinete. El 18,9% los usan más que antes de la emergencia sanitaria”. Similar cas va mostrar el sondeig a València, llançant que “29,4% de los valencianos encuestados ahora se desplaza más con estos medios”, bicicleta o patinet.

No obstant això, i per molt que les xifres es vagin incrementant, les infraestructures continuen estant pensades per a vehicles grans i de combustió. No és necessari ser urbanista per a adonar-se que moltes de les infraestructures per a desplaçar-se amb bicicleta en diferents ciutats han estat acomodades a partir de les exigències immediates circumstancials, sense una visió de futur, a més de satisfer amb major auge les necessitats dels cotxes o motos, sense una consideració real a la necessitat d’incrementar l’ús de maneres de transports ecològics i saludables.

Els fenòmens naturals, han tret a relluir la bicicleta en numerables ocasions, no obstant això, avui, en una situació de pandèmia, en què tot hauria d’apuntar a millorar la qualitat de les nostres vides, més que recuperar el desastrós ritme social i desastrós model econòmic basat en el consum de combustibles fòssils, hauria d’ensenyar-nos reprendre la bicicleta com un mitjà valgut de transport, fent d’ella un element habitual en els nostres desplaçaments, de nostra quotidianitat.

La pandèmia, ha d’incitar-nos a comprendre el món des d’un prisma totalment diferent, a entendre que la possibilitat d’autogestionar els nostres desplaçaments és perfectament possible i sa per al nostre desenvolupament individual i comunitari.

Una ciutat que es mou de manera neta, i autogestionada, és sens dubte una ciutat que viu millor, és una ciutat en la qual es viu millor.

 

Bibliografía

Claro, E. (2010) “La reconstrucción después del terremoto: una oportunidad para la energía sustentable”. Revista 180. N°25, pp. 26-29.

Zúñiga, C. (2010). “Hemodiálisis en tiempo de terremoto. Informe desde la región del Bio Bío – Chile. Revista de Medicina de la Clínica Las Condes. N°21 (4), pp. 638–643.

Ciclosfera. https://www.ciclosfera.com/terremoto-ciudad-mexico-bicicleta/

Deustche Welle (DW). https://www.dw.com/es/la-pandemia-de-covid-19-impulsa-el-auge-de-la-bicicleta-en-alemania/a-53940237

El Confidencial. https://www.elconfidencial.com/tecnologia/2020-10-11/boom-bicis-ciudades-espanolas-coronavirus-transporte_2781843/

La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/motor/20200922/33435/pandemia-dispara-desplazamientos-pie.html

Organización de Consumidores y Usuarios (OCU). https://www.ocu.org/coches/bicicletas/noticias/satisfaccion-usuarios-encuesta-2020

Universidad de Puerto Rico. https://www.uprrp.edu/2016/11/expertos-analizan-el-transporte-publico-y-colectivo-en-puerto-rico/